DEFINICIÓ ELECTRÒNICA DE LEWIS
La teoria electrònica d'àcids i bases de Lewis, va sorgir l'any 1923 quasi
simultàniament a la de Brönsted-Lowry, però la seua formulació completa la va
proposar en 1938.
Segons aquesta teoria: "àcid és qualsevol espècie química capaç
d'acceptar un parell d'electrons que procedeixen d'una altra espècie química
anomenada base".
Segons aquesta teoria, seran àcids totes aquelles substàncies que tinguen
orbitals amb deficiència d'electrons i bases aquelles substàncies que tinguin
un parell d’electrons per compartir.
Totes les bases de Brönsted-Lowry, ho són també de Lewins, ja que segons la
teoria protònica, reaccionen combinant-se amb un protó, és a dir, donant
electrons al protó. No obstant, un àcid de Brönsted-Lowry requereix que tingui
un protó per transferir-lo a una altra molècula fet no requerit en la definició
de Lewis.
Aquesta teoria amplia les substàncies a considerar com àcids, mentre que
manté com a bases a les substàncies considerades com a tals en la teoria de
Brönsted-Lowry. Les reaccions de neutralització, segons Lewis, consisteixen en
la formació d'un enllaç coordinat. Com per exemple:
En l'última reacció, el AlCl3 es comporta com un àcid, perquè
l'àtom d'Al té un orbital vacant, pel que pot acceptar la compartició de la
parell d'electrons no enllaçant del N de l'amoníac. Menstres que aquest es
comporta doncs com una base.
Encara que aquesta tesi és més general, també és més complexa, per això
serà la teoria de Brönsted-Lowry la que emprarem per a l'estudi de l'equilibri
àcid-base.
