INDICADORS

 INDICADORS

El pH d'una dissolució se sol determinar amb gran rapidesa i precisió usant un pH-metre. Quan no és necessària una gran precisió en la mesura s'utilitzen els indicadors per la seva senzillesa.

Els indicadors són colorants orgànics complexos que canvien de color segons el pH de la dissolució en què es troben. Aquestes substàncies són àcids o bases febles i les seues formes àcid-base conjugades tenen colors diferents.

Si a una dissolució aquosa se li afegeix un indicador:

          i aïllant            

I aplicant logaritmes i canviant de signe, resulta:

Per ser HIn un àcid feble i estar en petita proporció, la concentració d'ions hidroni de la dissolució a penes variarà per la dissociació de l'indicador, però l'equilibri de dissociació d'aquest si es veurà afectat per la [H₃O⁺] de la dissolució.

Encara que el límit de percepció del color depèn de molts factors (tonalitat intrínseca, llum, ull...) podem dir que per a què el canvi siga visible, la concentració de les formes acolorides ha de ser del voltant d'unes 10 vegades més gran que l'altra (per.exemple  [HIn] = 10 · [In-]) . Per tant, resultarà:

En el cas contrari, ([HIn] = 10 · [In-])  resultarà:

 Per tant, l'ull aprecia el viratge en una zona de

que correspon a 2 unitats de pH.

Indicadors més importants:

Fenolftaleïna és un exemple d'un indicador que estableix aquest tipus d'equilibri en solució aquosa: .

Forma incolora                                Forma rosa fúcsia    

Fenolftaleïna és un àcid incolor, feble que es dissocia en aigua formant anions rosa. En un medi àcid, l'equilibri està a l'esquerra, i la concentració dels anions és massa baixa perquè el color rosat ha de ser respectat. No obstant això, sota condicions alcalines, l'equilibri està a la dreta, i la concentració de l'anió arriba a ser suficient perquè el color rosat ha de ser respectat.